Per què sempre plou per les festes de la Mercè?
Portada
Actualidad Por TVE Cataluña

Per què sempre plou per les festes de la Mercè?

Les dues copatrones de Barcelona: La Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia
Empezar a leer Portada
Comparte este artículo
Actualidad

1

Santa Eulàlia, la patrona oblidada

Diu la llegenda que a l'any 304 una cristiana de la vila de Sarrià anomenada Eulàlia, de només 13 anys, va enfrontar-se al governador romà. L'Eulàlia va ser condemnada a sofrir tantes tortures com anys tenia. Miraculosament, va sobreviure a tots els turments als que va ser sotmesa fins que, al arribar al que feia tretze, la noia va morir i la seva ànima va volar cap al cel en forma d’un colom blanc.

Segles més tard, el seu cos va ser desenterrat i amagat per evitar que els musulmans el profanessin. Al 877 van localitzar l'enterrament a l'església de Santa Maria de les Arenes, on avui hi ha Santa Maria del Mar. Va traslladar les despulles a la catedral, on van romandre fins que va ser saquejada a la guerra civil. La tràgica història de Santa Eulàlia va commoure el poble cristià de Barcelona, i aviat la van considerar una heroïna. Després va ser canonitzada i nomenada patrona de Barcelona. 

2

La Mercè, la patrona nouvinguda

La llegenda resa que la nit del 24 de setembre de 1218 la Mare de Déu es va aparèixer en somnis simultàniament al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort, i els va encomanar que fundessin un orde religiós destinat a salvar cristians. El mateix any es va fundar l’orde de la Mercè, que es va conèixer popularment com els mercedaris.

L’any 1687, Catalunya es va veure atacada per una terrible plaga de llagostes i la població de Barcelona, desemparada, es van encomanar a la Mare de Déu de la Mercè. El Consell de Cent es va comprometre a nombrar patrona de la ciutat la Mare de Déu de la Mercè si alliberava la seva població de les llagostes. I així ho va fer. El Papa no va ratificar la decisió fins el 1868. 

3

Una ciutat, dues patrones

Però els barcelonins no oblidaven la gran devoció que durant tants segles havien dirigit a la jove màrtir, i un grup de devots de santa Eulàlia van anar a l'església de la Mercè i van apedregar les autoritats durant la celebració.


Davant aquesta acció popular, es va decidir que ambdues patrones compartissin el títol i Santa Eulàlia fou anomenada copatrona de la ciutat. Més endavant, durant l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, també es va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la Diòcesi de Barcelona.

4

La Mercè al segle XX

La festa de la Mercè va començar a prendre volada, i des de principis del segle XX va adquirir el caràcter de Festa Major de Barcelona. A la ciutat, on tradicionalment es feien les festes majors dels barris que abans eren pobles independents, li calia una gran celebració conjunta. A més, la diada de Santa Eulàlia s'esqueia pels volts del 12 de febrer, per això aquesta celebració es va convertir en la Festa Major d'hivern. Diu la llegenda que quan plou per la Mercè és Santa Eulàlia que plora per haver estat destituïda. (Vídeo: Festes de la Mercè 1969)

5

Festes de la Mercè de 1975

6

La celebració de les festes de la Mercè

Amb l'arribada de la democràcia, la Mercè va assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració d'entitats de tota la ciutat. 

Avui la Mercè és una festa centrada en la cultura mediterrània: arts de carrer, cercaviles, concerts, balls tradicionals... Les activitats més tradicionals de la Mercè són un compendi de la cultura popular de tot Catalunya, com la sardana gironina, els castells o els diables del camp de Tarragona. La gran especialitat, però, són les cercaviles. (Vídeo: Festes de la Mercè 1986)